L’Enigma sibil·lí ja té guanyador!

Des del bloc del Centenari volem felicitar en Joan, que ha estat el primer (després de barrinar i proposar altres solucions) de trobar la solució de l’enigma que us proposàvem.

Efectivament, si cerqueu paraules com al·lot o col·legi al diccionari català-valencià-balear hi trobareu les explicacions següents:

AL·LOT m.
|| 1. El qui està dins l’edat compresa entre els sis o set anys i els quinze (Mall., Men., Eiv.); cast. muchacho. a) Al·lot pucer: noiet de sis o vuit anys (Mall.). Encara vos ho contará a pedres menudes…, perque quant era al·lot pusser se feia encara per totes ses cases, Alcover Cont. 67.—b) Al·lot blau: noi de l’escolania de Lluc (Mall.). Mestre Rafel…, qui de nin havia estat atlot blau de Lluc, Rosselló Many. 204.—c) Al·lot que va a dur oli: noi rústic, sense instrucció (Mall.). «Això ho saben ets al·lots qui van a dur oli»: ho diuen de qualque cosa que ningú no ignora (Amengual Dicc.).
|| 2. (per extensió): a) Nin (en general) encara que sia menor de cinc anys o tot just nat; cast. niño. «Na Joana ha tengut un al·lot» [=‘ha parit’] (Mall., Men.).—b) Jove de quinze a vint anys, o de més de vint (Mall., Men., Eiv.); cast. chico.
|| 3. Mosset de set anys fins en setze, que treballa en les feines més poc importants d’un ofici. a) Al lot de barca: cast. grumete. L’al·lot de barca ès el manyèfla de bordo, Penya Mos. iii, 198.—b) Al·lot de cuina: al·lot que serveix a la cuina (Mall.); cast. galopín.
|| 4. El trossell fet amb la falç, els canons, manegots i altres ormeigs de segar. «Faixar s’al·lot»: lligar tots aqueixos ormeigs (Llucmajor, Campos). Cf. Rokseth Cult. cér. 105.
|| 5. Peça de ferro en forma de peu o de forma de sabata, ficada damunt un mànec, amb la part corresponent a la sola girada cap amunt; serveix per enformar les sabates i tupar-les amb un martell per esclafar les puntes que hi haja dins la sabata (Inca).
|| 6. Ets al·lots de Santanyí: tres nuvolats primets que guaiten dins el llebeig i senyalen pluja (Artà).
    Loc. i refr.—a) «Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar» (Men.).—b) D’al·lot: des de la infantesa. «Mos coneixem d’al·lots» (Mall., Men.).—c) «Ja no és al·lot»: ho diuen de qualcú qui és més vell que no sembia (Mall.).—d) «Ni és al·lot ni al·lota, ni nin ni nina, ni cavaller a porta»: ho diuen d’un que no és bo per res (Amengual Dicc.).—e) «Per això plora s’al·lot»: ho diuen per expressar que el que un altre diu és justament el que interessa i de què es tracta (Mall.).—f) «Segons s’al·lot, ses juguetes»: ho diuen per indicar que cal tractar cadascú de manera adequada a la seva manera d’esser (Mall.).—g) «Ets al·lots, si los donen un dit, prenen tota sa mà» (Mall.).—h) «No faceu res davant al·lots»: ho diuen per expressar que els al·lots es fixen molt en les coses que veuen fer i prenen fàcilment els mals exemples (Mall.).—i) «Ets al·lots són un eco»: vol dir que els al·lots xerren allò que han sentit a dir a la gent gran (Mall.).—j) «A al·lot i mul, p’es cul»: vol dir que els càstigs s’han d’aplicar per escalivar, no per fer mal (Amengual Dicc.).—l) «Qui amb al·lots se colga, concagat s’aixeca» (Men.), o «Qui amb al·lots se colga, compixat s’aixeca» (Mall.): vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.—m) «Ets al·lots rallen quan ses gallines pixen»: ho diuen als nins que es fiquen en la conversa dels grans (Men.).—n) «Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans»: vol dir que els al·lots d’aquesta edat mengen molt i treballen poc (Amengual Dicc.).—o) «Al·lots i polls, mai estan sadolls» (Marroig Refr.).—p) «Més val al·lots que malalties»: es diu per a conhort d’algú que considera excessiu el nombre de fills (Mall.).
    Fon.: əɫɫɔ̞́t (Mall., Men., Eiv.).
    Var. ort.: atlot. La grafia tl en lloc per l·l no té, en aquest cas, fonament fonètic ni etimològic.
    Intens.: a) recollits a Mallorca: al·lotot, al·lotet, al·lotarro, al·lotàs, al·lotell, al·lotellot, al·lotetxo, al·loteu, al·loti, al·lotó, al·lotineu, al·lotinoi;—b) recollits a Menorca: al·lotot, al·lotet, al·lotarro, al·lotàs, al·lotell, al·lotel·lo, al·lotetxo, al·loteu, al·lotó, al·lotoi;—c) recollits a Eivissa: són augmentatius al·lotot, al·lotarro, al·lotàs, al·lotatxot, al·loticatxot, al·lotél·lo; són diminutius al·lotet, al·loti, al·lotiu, al·lotó, al·lotoi, al·lotiquet, al·loticot, al·lotico, al·lotillo, al·loticoi, al·lotiquiu.
    Etim.: al·lot és la forma moderna de l’ant. arlot, deguda a l’assimilació de les líquides (cfr. les pronúncies balears pal·lar per parlar, dul·lo per dur-lo, etc.). Sobre l’etimologia primitiva, V. arlot.

COL·LEGI m.: cast. colegio.
|| 1. Cos de persones sotmeses a un reglament comú. Lo terç principi és lo collegi dels apòstols qui són axí com mur de crestianisme, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 746). Ell tramès a dir al Papa que ajustàs son collegi, Muntaner Cròn., c. 32. E que Déu do seny… al pare sant apostoli e a tot lo collegi de Roma, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162). Dels estudiants del vostre collegi, doc. a. 1401 (Rubió Docs. cult. ii, 363).
|| 2. Corporació de persones de la mateixa professió. En la matrícola dels officials de la dita secca que sien collegi aprobat per la dita rahó, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar.). E negun colegi d’ofici és tan damnós com colegi de notaris, en lo qual ha gran discòrdia de volentats, Scachs 66.
|| 3. Establiment d’ensenyament primari o secundari; l’edifici on està instal·lat. Ab quina gelosia contemplava’ls companys de colegi, Vilanova Obres, iv, 254.
|| 4. Conjunt d’electors que tenen vot a una mateixa taula; el lloc on es reuneixen per votar. Es municipal ronca a sa porta des col·legi es dia d’eleccions, Roq. 36.
    Fon.: kuɫɫέʒi (or.); koɫɫέʒi (occ., val., mall.); kulέʒi (Granollers); kolέʒi (Esterri); kulέʒit (Perpinyà, Ripoll, Camprodon, Bagà, Manresa); kuɫɫέʒit (St. Feliu de G., Pineda, Men.); kolέʒit (La Seu d’U., Sort, Pobla de S.); kulέʒə (Fontpedrosa); kolέʤe (Calasseit, Cast., Pego, Al.); kolέʧe (Val.).
    Intens.:—a) Augm.: col·legiàs, col·legiarro, col·legiot.—b) Dim.: col·legiet, col·legiel·lo, col·legietxo, col·legieu, col·legió.
    Etim.: pres del llatí collēgium, mat. sign. || 1.

Al·lotel·lo sembla que tindria un valor augmentatiu d’al·lot, mentre que col·legiel·lo seria diminutiu de col·legi .

En Joan ja ha rebut com a premi un exemplar de l’Auca del centenari de les Normes ortogràfiques. La resta us el podeu descarregar clicant aquest enllaç