Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,
Potser no escau de fer públiques les febleses i mancances que ens aclaparen, ni tampoc seria elegant que se’ns escapés cap retret envers ningú. Prou sabeu que enguany estem d’aniversari i que arribar a cent anys i poder-ho explicar ja és tota una proesa. Per això us confiem els anhels que ens esperonen a mirar endavant i demanar per a la nostra llengua:
- Que no s’esquinci la unitat que ens enriqueix, que els vincles entre els parlants de tot el nostre àmbit geogràfic s’enforteixin i s’acabin els matussers atacs secessionistes (LAPAO, blaverisme, etc.).
- Que la cultura arribi sense impediments i per tots els mitjans a tots els racons de la nostra comunitat lingüística, que s’esvaeixin els recels i s’opti pel diàleg que permet entendre’ns amb una mateixa veu.
- Que arreu se’ns reconegui el dret a rebre l’educació en la nostra llengua. No volem anar en contra de cap altra, totes les llengües són un patrimoni molt valuós, però no hem de permetre que la llengua pròpia del territori sigui arraconada per imposicions foranes.
- Que puguem llegir en la nostra llengua les instruccions dels medicaments que hi ha a les farmàcies, i que ens hi puguem expressar amb tota naturalitat als jutjats i a tot arreu.
- Que les nostres autoritats lingüístiques sàpiguen menar-nos amb fermesa per la millor de les opcions possibles, sense estancar ni empetitir les potencialitats de la nostra parla.
- Que arribem al bicentenari de les Normes ortogràfiques amb bona salut lingüística, amb una llengua més moderna, més clara, més coherent, apta per als reptes del demà.
- I, posats a demanar, demanem que ben aviat ens puguem tractar amb totes les altres cultures i llengües en peu d’igualtat, amb respecte i lleialtat, sense renúncies ni claudicacions.
Tot això volem demanar-vos com a present i, com va escriure Salvador Espriu: «Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo».
Un segle de normes 