S’acaba el centenari de les Normes ortogràfiques. Un centenari sempre és una efemèride molt suggeridora. Hi associem diversos conceptes: un número rodó, una vida, els esdeveniments que hi han passat, la continuïtat que n’esperem…
Efectivament, en el cas de les Normes, cal admetre que gairebé ha estat un miracle que s’hagin consolidat, si tenim present el context d’on veníem (una llengua desgavellada, amb disparitat de criteris a l’hora d’escriure-la) i les vicissituds que ha calgut i cal travessar (antinormisme, dues dictadures funestes, hostilitat latent o patent des de certes formacions polítiques i certes estructures mediàtiques…). Malgrat tot, fem via.
No cal dir que per a mi ha estat molt gratificant veure penjada l’auca del centenari al blog de l’IEC. D’altra banda, amb aquest blog del centenari he pogut arribar a molta gent i fer-hi contactes molt enriquidors.
Això sí, hauríem de ser capaços de reflexionar una mica sobre la continuïtat. El català de la centúria vinent…, com serà? O, senzillament, serà?
Sóc professor, no sóc profeta. Tanmateix tot fa pensar que més tard o més d’hora hi haurà canvis. Sempre ha estat així; la convulsa història passada ho corrobora. La qüestió és: hi podem fer alguna cosa?
El futur és obert i ple de reptes apassionants. Un esdevenidor que s’anirà fent realitat si hi participem amatents, amb esperit constructiu. El català depèn de tothom: dels acadèmics i dels parlants. Entre tots ho farem tot. Tant de bo que al 3013 es pugui dir que hem sabut fer-ho bé. De nosaltres depèn.
I ara només em queda donar-vos les gràcies a tots els que heu seguit aquest blog, al Butlletí informatiu Migjorn, que amablement n’ha fet difusió, i a tots els que hi heu fet comentaris -tots- tant els crítics com els d’adhesió. Segur que amb la reflexió i amb el diàleg hem pogut fer avançar i enriquir els nostres punts de vista.
Un segle de normes 
Moltes gràcies per haver fet aquest blog!
Gràcies a tots vosaltres, que heu tingut la paciència de llegir-lo. Moltes gràcies!