La ela geminada als manuals

No en faré una llista exahustiva, però sí que vull recollir què diuen alguns dels llibres o dels llocs web consultables sobre el tema:

manual-de-pronunciacio_9788497664462Manual de pronunciació. Criteris i exercicis d’elocució. Josep Anton Castellanos i Vila

Pronunciació de la l geminada

La l geminada és freqüent sobretot en la grafia de molts cultismes, però la majoria dels parlants la pronuncien com si s’escrivissin amb l simple, fins i tot en registres formals, de manera que un mot com al·locució (discurs) es pronuncia com elocució (manera de parlar) i no amb el so geminat que es fa amb naturalitat entre mots en contacte, com ara “el local”. Fins i tot els parlants que mantenen el so geminat de la l en mots populars, com til·la, cel·la, al·lot o xarel·lo, la solen pronunciar simple en cultismes, com intel·ligència o medul·la.

Així i tot, en determinades situacions, com la recitació de poemes o en un estil molt acurat d’elocució, és aconsellable de pronunciar la l geminada, amb naturalitat, lleument, de manera semblant a com es fa quan s’assimila la t a la l del grup tl i també quan s’apleguen dins la frase dues l contigües. Així, la pronúncia geminada de al·lèrgia i al·lot és com la de atles o atleta (“al·les” i “al·leta”) i com a la frase el lot de Nadal (“el·lot”).

índiceDDCOR – Diccionari de Dubtes del Català Oral

Consonants laterals. Ela geminada

La <l·l> reflecteix una pronunciació que hauria de ser sempre geminada, doble, en un registre formal. Tanmateix, els mitjans de comunicació no pronuncien geminat, aquest so, sinó simple en els “termes més desgastats, tal com es fa espontàniament”. Els “termes més desgastats” serien col·legi, pel·lícula, til·la… i els “menys desgastats” serien els cultismes més tècnics, com ara al·luvió, constel·lació, medul·lar…

es_a_dirÉS A DIR: El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Com a norma general pronunciarem la ela geminada (l·l) com si fos una ela simple, tal com es fa espontàniament.

http://esadir.cat/gramatica/criteris/lgeminada

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La ela geminada als manuals

  1. Albert Alegrí ha dit:

    Benvolgut:

    En primer lloc, crec que vam coincidir a la I Jornada d’Estudi de la Implantació de la Normativa a la Universitat Pompeu Fabra. Si m’erro, ja m’ho pots dir.

    En segon lloc, haig de dir que des de fa uns dies corro per aquest bloc, el qual he conegut gràcies a en Joan Costa, de la UPF. Només puc dir-ne coses bones; haig de confessar que amb el joc de la “l” geminada vaig trencar-m’hi (bastant!) el cap. Ànims i a seguir endavant amb aquest espai, d’allò més entretingut per a tot aquest grup de persones lletraferides, on jo, esclar, també m’hi incloc. Espero poder dir-hi més sovint la meva a partir d’ara.

    Salutacions,
    Albert Alegrí

    • jmgiralt ha dit:

      Benvolgut Albert,

      Segurament sí que ens vam conèixer llavors. Moltes gràcies pels teus elogis. Ja s’acaba el centenari de les Normes, però espero que ens puguem retrobar en aquest o en altres blogs. La informàtica, ben aprofitada, és un recurs immens.

      Salutacions,
      Josep Maria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s