El poeta Carles Riba va secundar amb mestria, com la major part d’autors literaris del primer quart de segle XX, els objectius de normativització i normalització de la nostra llengua. Si una cosa hem d’agrair a poetes de la seva talla és el treball tan encomiable que van saber transmetre a les generacions venidores. Aquest afany de fer bé la tasca perdura avui gràcies a la selecta qualitat dels versos d’un escriptor de vasta cultura i refinament exquisit. Us deixem amb una mostra de la seva qualitat, que volem aprofitar perquè us transmeti el missatge de felicitació de les festes nadalenques.
Des del blog del Centenari de les Normes Ortogràfiques us desitgem un Bon Nadal i un venturós Any nou, que sigui continuació prolífica d’aquest aniversari que hem tingut la joia de celebrar.
Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;
Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;
Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!
Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!
La Verge ha dit que sí al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!
Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;
Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;
Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!
(Carles Riba)
Un segle de normes 