Com cal interpretar alguns silencis?

aireDiuen que qui calla consent. També es parla de majories silencioses… He de reconèixer que m’ha decebut una mica la poca (gairebé nul·la) reacció a la darrera entrada: Alternatives per a la ela geminada. Em demano si no hi heu sentit (com diria Joan Maragall) la meva veu “atronadora”? O és que ha fet fortuna a casa nostra el concepte “ningunear” tan comú a la Villa y corte? Tal·là-tal·lera, podríem concloure.

No hi fa res. Les coses que han de ser, seran. Quan se celebri el bicentenari de les Normes ortogràfiques potser se’n tornarà a parlar, però ja no hi serem per opinar-hi, és llei de vida… Tant de bo que d’aquí a cent anys es pugui dir que va ser un encert fer una neteja a fons que desencarcarés la nostra normativa. Estic convençut que l’esdevenidor del català hi estarà absolutament lligat.

ILPD’altra banda no goso encetar cap més polèmica -mai no he tingut intenció de polemitzar gratuïtament- sinó que convido tothom a fer una mica d’examen de consciència, i a reflexionar si tots plegats no estem pas pecant d’omissió…

Però no ens hi encaparrem pas, eh? Tot fos això. De més verdes en maduren…

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Com cal interpretar alguns silencis?

  1. Quico Llach ha dit:

    Que jo sàpiga, el català és l’única llengua que té l’ela geminada, si més no gràficament. No em sembla encertat eliminar-la, per a mi és com un tret únic i característic del català. Tampoc no és tan difícil aprendre les poques paraules que la duen…

    • jmgiralt ha dit:

      Sí, certament això ens singularitza. Però és llàstima que ens singularitzi una grafia que, a l’hora de la veritat, la major part de parlants no geminem. Em recorda allò que havien escrit a la meva “cartilla” militar; VALOR: se le supone…

  2. Jordi Sales ha dit:

    Bon dia company,

    Vull aportar el meu granet de sorra a aquest “minidebat”. Ja és prou revelador que siguis tu mateix qui faci aportacions positives als “mals” endèmics de la nostra llengua. De ben segur que molts dels professionals, si no tots, donarien un ronyó perquè la nostra llengua fos més “moderna”, més “clara”, més “coherent”, més… Però qui se n’hauria d’ocupar, d’això? Doncs, jo t’ho diré: aquells que són mooooltes coses, però no pas “moderns”, ni “clars”, ni “coherents”, ni…
    No sé si m’he fet entendre. I per això esperem “eternament” un anova gramàtica que maiserà el que haurie d’haver estat, segurament, pel que podem veure-hi.

    Una abraçada solidària,

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s