Serveixi aquest petit relat per plantejar si la nostra normativa no s’hauria de millorar en certs aspectes:
Un al·lotet anava a un col·legi privat a aprendre de lletra…
-Què has après avui a l’escola?- Li diu son pare, un botiguer amb marcat esperit comercial.
-Avui ens han explicat que hi ha paraules que van amb ela geminada: col·legi, goril·la, mortadel·la…
-Caram! I com aprendràs a escriure aquestes paraules?
-No ho sé. Suposo que de memòria.
-De memòria? Vols dir que compensa carregar el magí amb llistes de paraules? No seria millor aprendre’n la regla?
-La professora ens ha dit que no n’hi ha, que cal memoritzar cada paraula.
-Vaja, doncs, digues a la professora que els pago perquè t’ensenyin a aprendre regles. Per aprendre les paraules d’una en una ja et compro jo un diccionari i m’estalvio calés…
L’endemà, l’al·lotet no tenia prou clar si li servia de gaire tornar a col·legi…
Què? Costa de trobar una paraula amb dues eles geminades, eh?
Donaré una pista: la trobareu si cerqueu un derivat d’alguna de les paraules d’aquest relat. Ànims!
Un segle de normes 
A veure, a veure… No havia caigut que a ses illes hi ha paraules que només es troben en el diccionari català-valencià-balear, com al·lot, és a dir xicot.
I cercant, carcant…. vet aquí que he trobat al·lotel·lo que és un terme emprat a Menorca per designar un xicotot o almenys això m’ha semblat que significava.
Aquesta paraula sí que val, oi? I ja de passada… N’hi ha alguna més, mestre?
FELICITATS! Joan!
AL·LOTEL·LO és vàlida. Efectivament. També trobaríem COL·LEGIEL·LO.
Ja saps que tens de premi una auca del Centenari de les Normes ortogràfiques. Te la faré arribar ben aviat. Moltes gràcies per participar.
Visca! Visca!