De moment no es destil·la gaire entusiasme envers la proposta de supressió de la ela geminada (qui sap si patim un cert masoquisme ortogràfic o és una mera vel·leïtat d’un servidor). Però no ens hi encaparrem, ben al contrari: encetem un espai lúdic de “lingüística recreativa” sobre la ela geminada.
Una grafia com aquesta es mereixeria un APM internauta? Per què no? Segur que molts de vosaltres haureu sentit anècdotes, curiositats, acudits i altres facècies lligades a la ela geminada. Ara és molt fàcil recollir amb el mòbil imatges de rètols o textos on pul·lulen o manquen eles geminades. Donem-hi sortida: l’humor és una bona teràpia per afrontar les adversitats (l’APM i el Polònia de TV3 ho corroboren).
Un possible acudit seria imaginar què li diu una doble ela a la ela geminada:
I alguna situació anecdòtica (a part de la famosa pífia de M. Teresa Campos: “XAREL.10”) podria ser:
El professorat de català, maldant per trobar estratègies que facilitin l’aprenentatge de paraules amb ela geminada, sol tirar de recursos pedagògics com aquests:
Si un mot començat per ela ha de dur el prefix de negació in- (per exemple: útil → inútil) llavors generem mots amb ela geminada: legal → il·legal, lògic → il·lògic, etc. (la llista no seria il·limitada, però sí força pràctica i paradigma d’una al·literació).
Lloable estratègia, sempre que l’alumne no sigui tan il·luminat que arribi a conclusions com: “Queixar-se de l’existència de la ela geminada és *il·lamentable”.
D’altra banda, aquesta estratègia té punts febles. Què passa si expliquem que col·laborar va amb ela geminada perquè és el fruit de prefixar el verb laborar amb el prefix con-. Doncs que ràpidament hi ha qui, per analogia, dedueix que *el·laborar també s’ha d’escriure amb ela geminada…
←Ho haveu vist?
A més d’una ela geminada que no pertoca, aquest anunci utilitza el verb provar en lloc de tastar! Déu n’hi do… Animeu-vos a enviar algun comentari (proposo anomenar-lo col·lotge) opinant o aportant altres perles que ens al·legrin el dia! (Bufa! Volia dir alegrin).
Ah, i en homenatge a l’il·lustre verbívor Màrius Serra (que fa poc ha tret al mercat el joc ENIGMÀRIUS) voldria llançar un petit repte:
Atenció: no serveixen mots compostos com tal·là-tal·lera o tol·le-tol·le, ha de ser una paraula d’una sola peça.
Apa, doncs, a rumiar una estona… El primer comentari que encerti la resposta i la documenti tindrà premi! (una Auca del Centenari de les Normes Ortogràfiques!)
Un segle de normes 
Caram! Que difícil! Si algú troba aquesta paraula, els que juguen a Scrabble estaran ben contents…
És veritat, deurà ser un bon “trumfo” en una partida d’Scrabble! A veure si s’anima la cosa…
Ja sé que no valen paraules compostes, però… gal·lohel·lènic?
Bona proposta, Jordi, però efectivament es tracta d’una paraula composta, que no sé si la podríem trobar documentada, com sí que trobem gal·loromànic.
Moltes gràcies per la teva aportació. Però cal rumiar i regirar diccionaris fins que trobem la paraula…
Si s’hagués produït una guerra entre els gals de frança i els gal·lesos de les illes britàniques, potser es coneixeria com la guerra gal·logal·lesa, oi?
Bona proposta, Joan, però efectivament es tractaria d’una altra paraula composta, que em sembla que tampoc podríem trobar documentada.
Moltes gràcies per la teva aportació, qui sap si seria vàlida per parlar d’un fill o filla d’un matrimoni mixt “gal·logal·lès”.
Però encara cal rumiar i regirar més els diccionaris fins que trobem la paraula…
podria ser tal.là-tal.lera?
Ep, arquer, recorda que ja hem dit que “tal·là-tal·lera” no comptava, ni tampoc “tol·le-tol·le”. Gràcies per participar-hi, però cal trobar una paraula que no sigui composta.
Donant voltes a l’enigma, gosaria dir que si hi ha algun mot amb dues eles geminades, hauria de ser una paraula que contingui un prefix o sufix amb presència de l·l. He trobat un sol sufix, fil·le i uns quants prefixos: al·lo-, fel·lo-, fil·lo-, argil·lo-, argil·li-, cristal·lo-, cristal·li-, gal·lo-, maxil·lo-, maxil·li-, metal·lo-, metal·li-, oscil·lo-, papil·lo-, papil·li-, anguil·li-, bacil·li-, bel·li-, cal·li-, coral·li-, corol·li-, flabel·li-, mil·li-, mel·li-, lamel·li-, pol·lini-, umbel·li-
Ara només caldria trobar una paraula amb ela geminada que combini bé amb algun d’aquests prefixos. Per a resoldre l’enigma m’ha semblat interessant el lloc web http://icon.cat/worder/cercarparaules
Hi he anat, i he cercat totes les paraules amb els prefixos i sufix indicats abans. Malauradament, no m’ha aparegut ni una sola paraula amb dues eles geminades.
Potser l’enigma es resol dient que no n’hi ha cap? Quina llàstima si fos així.
He pensat que la natura ens proveeix amb diferents elements como els metalls i que aquests, internament poden tenir una estructura de cristall, i que per tant podríem anomenar-los cristal·lometàl·lics. En el diccionari, tanmateix, no he trobat la paraula 😦
Caram, Joan, ets un crack!
Moltes gràcies per l’aportació. Encara que no queda resolt l’enigma (fixa’t que “cristal·lometàl·lic” continuaria essent un mot compost), ens has demostrat que hi has cavil·lat força. I el lloc web que recomanes és al·lucinantment excel·lent.
Estic preparant una entrada que doni alguna pista per arribar a la solució de l’enigma sibil·lí. De moment toca continuar barrinant-hi una mica…
Oh, sí, sí! Estic desitjant conèixer la pista!