46. Seny i aplom

Breu comentari de la vinyeta 46a de l’auca:

46Amb tot ens en sortirem

si la llengua l’afermem.

Molta gent vinguda de fa poc, que ens ha pogut conèixer tal com som, entén la nostra manera de ser, el nostre tarannà, i s’identifica amb la nostra llengua i la nostra cultura. Els catalans no som tancats, ni insolidaris, ni volem mal a ningú. Això ens ha de confirmar “el deler i la voluntat de fer la nostra via amb el cap alçat” (Jaume Picas).

D’altra banda, m’agradaria fer una precisió sobre la llengua catalana: fa cent anys que tenim unes normes, efectivament, però com s’ha dit al principi de l’auca, la nostra llengua és mil·lenària.

Això sí, no cal que ens remuntem a l’època ibèrica (com han dit barroerament alguns “il·luminats” a València). Notem que el català no és llengua pròpia de la Vall d’Aran, de la mateixa manera que no és llengua pròpia de vuit comarques interiors de València: Alto Mijares, Alto Palancia, Serranos, Rincón de Ademuz, Requena-Utiel, Hoya de Buñol, Valle de Cofrentes i Canal de Navarrés; i tot això s’explica perquè va ser a l’Edat Mitjana quan es van configurar les llengües romàniques d’aquests territoris. Si els “il·luminats” remunten l’origen del valencià a l’època ibèrica, com expliquen que en vuit comarques dels seus ancestrals dominis no hi arrelés aquest parlar? Un cop més, se’ls ha vist el llautó…

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s