31. Resistència, malgrat tot

Breu comentari de la vinyeta 31a de l’auca:

31Qüestió de resistència

i moltíssima paciència.

Els pocs intel·lectuals que no s’havien exiliat romanien captius de les noves consignes: calia parlar castellà per sobreviure, per no ser represaliat. Només la llar esdevenia l’únic refugi per a la nostra parla. Al carrer, a la feina, a l’escola, a l’ajuntament, al mercat tot es feia en una llengua imposada. Si algú, tímidament, deixava anar quatre mots en català en un acte públic, ràpidament era recriminat. Una llengua imposada sense cap consideració envers la llengua pròpia del territori és una pràctica que mai més no s’hauria de produir: “Escoltàvem forts arguments del sabre, el meu poble i jo” (Salvador Espriu).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s