28. La postguerra i el genocidi lingüístic

Breu comentari de la vinyeta 28a de l’auca:

28Acabada aquella guerra

la llengua anirà per terra.

Durant la dictadura el català no es va poder parlar en públic. Es prohibien la llengua, les sardanes, la senyera i qualsevol element identitari. El català, per decret, passava a ser un “mero dialecto” i deixava de publicar-se ni un sol escrit en la nostra llengua. Eslògans del règim com “si eres español habla en español” omplien els murs dels carrers i deixaven ben clar el procés de substitució lingüística que l’aparell dictatorial s’havia proposat.

Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s