11. Solucions poc convincents

Breu comentari de la vinyeta 11a de l’auca:

11La llengua, a l’hora d’escriure,

feia més pena que riure.

Tant els partidaris del ‘català medievalitzant’ com els defensors del ‘català que ara es parla’ no acabaven de trobar una solució plausible a l’anarquia ortogràfica. El català s’anava sentint altra vegada entre la gent, i a poc a poc se’n recuperava l’ús en la correspondència, però fa feredat llegir com escrivia la gent del segle XIX.

Mentrestant el català també accedia a publicacions periòdiques, s’hi escrivien novel·les, teatre, assaig… L’ensenyament, però, encara es feia en castellà (la Llei Moyano n’havia fet model exclusiu). Això explica que sovint l’ortografia catalana s’acostés als criteris de la castellana.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s