10. Una llengua sense model

Breu comentari a la vinyeta 10a de l’auca:

10Amb tot, la literatura

tenia quelcom d’impura.

Si llegim les poesies de la Renaixença en l’ortografia original, de seguida hi descobrim una anarquia absoluta de criteri. Observem a la vinyeta com apareix escrit l’inici d’un poema de Rubió i Ors dins Lo Gaiter del Llobregat… Efectivament ens fa mal d’ulls, perquè tres segles de deixadesa havien generat un caos ortogràfic considerable. Calia unificar el model de llengua, però això no seria gens fàcil i es trigaria ben bé un parell de generacions a resoldre aquestes corrupteles.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s