7. La llengua de la terra

Breu comentari a les vinyetes de l’auca:

07I així, amb poca demanda,

s’anirà deixant de banda…

Si bé és veritat que la llengua reculava en l’ús culte i perdia espais en l’ús oficial, es mantenia ben viva entre la gent senzilla. Això sí, la pressió creixent de la presència del castellà farcia la nostra parla de paraules i expressions que anaven substituint les genuïnes, de manera que el resultat era una llengua fortament interferida, situació si fa no fa semblant a la vigent…

Potser a pagès no se’n notava tant l’efecte, però a partir del segle XVIII als nuclis urbans la tendència a canviar de llengua o a escriure directament en castellà esdevenia habitual.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s