6. El siglo de oro

Breu comentari a les vinyetes de l’auca:

06El prestigi i la política

deixen la llengua raquítica.

Les pàgines més brillants de la literatura castellana s’escriurien durant els segles XVI i XVII. Això va enlluernar les capes cultes de casa nostra, que sovint van optar per aprendre la llengua de Cervantes i fins i tot escriure-hi.

El castellà, doncs, guanyava prestigi i s’afermava com a llengua de cultura. Començava el procés de substitució del català en certs àmbits d’ús, no sense un cert grau d’acomplexament o d’autoodi, que encara avui, com en altres moments de la història, podem constatar (Joan Boscà, Antoni de Campmany, Vicent Blasco Ibáñez, Eugeni d’Ors, Josep M. Gironella, Albert Boadella…)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s