2. El català al segle XII

Breu comentari a les vinyetes de l’auca:

02

I fa vuit segles, un bon pessic,

del text català més antic.

Passarien ben bé un parell de segles fins que no afloressin els primers textos escrits en català. Això ens permet comprendre que el català, com les altres llengües romàniques, era una llengua d’ús popular, d’una gent que poca necessitat tenien d’escriure i, si de tant en tant els calia redactar algun document (un testament, una cessió de terres…), ho demanaven a la gent d’església, que eren els únics que en sabien, i lògicament ho feien en llatí.

Però va arribar un moment que fins i tot es va creure oportú d’escriure en aquesta llengua que la gent parlava (el català), per facilitar la comprensió dels textos. D’aquí que el text més antic que conservem sigui un pergamí on es recollien algunes lleis del Forum Iudicum traduïdes al català. Però sens dubte el text més complet i rellevant són les Homilies d’Organyà, que justament responen a la necessitat de predicar en la llengua del poble per comptes d’emprar el llatí.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 2. El català al segle XII

  1. pilín ha dit:

    Visca Organyà!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s