La norma 22a també era molt concisa:
-
22. No s’admeten les formes els-e, ens-e, etc., ni an-e, amb-e.
Aquesta e de suport era -i encara és- freqüent en casos com: ens-e n’anem, els-e n’he donat dos… Però admetre aquestes construccions suposava fer molt més complexa la casuística de combinacions pronominals. És veritat que els pronoms febles són una mica embolicats, però encara ho serien més si no s’hagués aplicat aquesta norma 22a.
Un segle de normes 