Unes normes inalterables no, oi? (22)

norma 22

La norma 22a també era molt concisa:

  • 22. No s’admeten les formes els-e, ens-e, etc., ni an-e, amb-e.

Aquesta e de suport era -i encara és- freqüent en casos com: ens-e n’anem, els-e n’he donat dos… Però admetre aquestes construccions suposava fer molt més complexa la casuística de combinacions pronominals. És veritat que els pronoms febles són una mica embolicats, però encara ho serien més si no s’hagués aplicat aquesta norma 22a.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s