La norma 21 completava informació sobre el pronom li:
-
21. Li és el datiu del pronom de tercera persona (Dóna-li el pa); l’hi és la combinació de l’acusatiu i del datiu del dit pronom (Vol el pa; dóna-l’hi) o de l’acusatiu l’ amb l’adverbi hi (Heu vist mon germà al teatre? — No l’hi hem vist.)
En aquesta norma es concretava la transformació del pronom datiu (és a dir, el complement indirecte singular) li en la forma hi, quan tocava combinar-lo amb el pronom acusatiu (és a dir, el complement directe masculí singular) el. El + li → l’hi.
Actualment també passem de li a hi en les combinacions amb els pronoms la, els i les → la hi, els hi, les hi. Ara bé, no s’admet la combinació n’hi, que espontàniament generem en frases com: donaré pa al noi → *n’hi donaré, i cal mantenir-hi el pronom li: li’n donaré.
Un segle de normes 