Unes normes inalterables no, oi? (18)

norma 18 La norma 18a acceptava la validesa de les formes pronominals reforçades:

  • 18. S’admeten les formes sil·làbiques em, et, es, etc., al costat de les formes sil·làbiques tradicionals me, te, se, etc. Ex. : Mai et veia i Mai te veia; Els en treu i Treu-los-en.

L’acceptació de les formes reforçades em, et, es… (molt generals a Barcelona) va suposar una petita revolució en l’ús dels pronoms febles. Gairebé tothom encara ara vacil·la a l’hora de fer-ne ús. Però, ben mirat, si se’n fes un bon ensenyament a l’escola, en un parell de generacions (o potser abans) arribaríem a un ús correcte dels pronoms febles, sense necessitat de qüestionar-ne la vigència, ja que en honor a la veritat cal admetre que les solucions exposades per Fabra eren ben coherents.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s