Unes normes inalterables no, oi? (17)

norma 17 La 17a norma tractava de quan cal desfer les contraccions, fixava la conjunció que com una peça no apostrofable (no sé *qu’has fet) i “tolerava” la preposició an però també la considerava no apostrofable.

  • 17. Davant de vocal o h no s’escriurà al, del, pel, sinó a l’, de l’, per l’. Ex. : a l’avi, de l’home, per l’aire.

  • No s’elidirà mai la e del mot aton que, pronom o conjunció.

  • En el cas d’emplear-se an en lloc de a, no s’escriurà a n’ (ni a-n) sinó an : ho he dit an ell (millor : ho he dit a ell).

El darrer paràgraf de la norma 17 donava per bona la forma an, si bé recomanava que era millor reduir-la a la preposició a, que és com s’ha acabat fent, encara que podem entrellucar que, fa cent anys, devia haver-hi qui es resistia a no poder escriure: “an a mi m’agrada, an a tu no tant i an ella, gens”.

D’altra banda encara és freqüent que hi hagi qui escriu sense desfer les contraccions, suposo que per la inèrcia d’escriure en castellà. Així, continuem veient coses mal escrites com *venim del hospital o *passarem pel ajuntament.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Unes normes inalterables no, oi? (17)

  1. Xavi TGN ha dit:

    Aviam si ara la patino, que no dubto que pot ser, però -per més que m’ho rellegeixo- em sembla que hi ha una errada i m’agradaria saber-ho del cert: on escriviu “No s’elidirà mai la e del mot aton que, pronom o conjunció.” -> no hauria de ser “del mot ÀTON”?

    Salut i llengua!
    Un humil batxillerat LOGSE (humil i humiliat),
    Xavi, Tarragona.

    • jmgiralt ha dit:

      Hola Xavi,
      Tens raó, àton ha d’anar accentuat. Però a les normes del 1913 encara no anava així, ja que de moment tenien un criteri més similar a les regles del castellà. Fixa’t què es deia a la norma 16: S’accentuaràn els oxítons acabats en vocal tònica o en vocal tònica seguida d’una s o d’una n. I a continuació: S’accentuaràn els paroxítons acabats altrament que en vocal sil•làbica seguida d’una s o d’una n.
      Per tant, segons les normes de 1913, àton s’havia d’escriure sense accent: aton.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s