Unes normes inalterables no, oi? (15)

La norma quinzena és prou breu. Es refereix únicament a les terminacions africades:

• 15. En fi de paraula, s’escriurà tx dins els pocs mots com despatx, esquitx, els derivats dels quals presenten tx (despatxar, esquitxar); en tots els altres casos s’escriurà ig darrera de a, e, o, u i g darrera de i. Ex. : maig, faig, raig, gaig, lleig, bateig, oreig, sacceig, mig, trepig, desig, goig, boig, roig, fuig, puig, enuig, rebuig.

A banda del canvi en la paraula sacceig>sacseig, potser convindria remarcar que la dificultat es troba més aviat a l’hora de saber com s’escriuen alguns derivats dels mots acabats en –ig, és a dir, podem dubtar si un safareig petit, és un safaretget o un *safareget, o si el plural de bateig s’ha d’escriure batejos o *batetjos (també estaria bé bateigs).

També podem trobar algun cas de doble opció segons el significat: maig/matx…

D’altra banda, hi ha tres paraules: càstig, pèmfig i pròdig que acaben en –ig, però no es pronuncien amb el so palatal africat [tʃ] sinó que tenen el so velar oclusiu [ik], ens pot servir d’orientació el fet que totes tres són planes, mentre que la resta de paraules acabades en –ig solen ser agudes.