Unes normes inalterables no, oi? (13)

La norma tretzena se centrava en l’escriptura de la ics o xeix:

• 13. Se conservarà la lletra x (pronunciada cs, c o gz) dins els mots erudits que en llatí presenten x (o en grec ξ). Exemples de x pron. cs: convexe, perplexe, fixe, prolixe, ortodoxe, paradoxa, luxe, lèxic, òxid, asfixia, crucifix, tòrax, índex, vèrtex, apèndix, apoplexia, conexió, axioma, Alexandre, relaxar, flexió, mixte, text, juxtaposició, contextura, excloure, excusar, expansió, experiencia, explicar, explosió, exponent, expressar, extensió, exterminar, extinció, extracció, extraordinari. Exemples de x pron. c : excedir, excel·lent, excèntric, excessiu, excitar. Exemples dex pron. gz : exacte, exagerar, examen, execrar, executor, exemple, exempte, exercir, exigir, exigu, existir, exuberant, exhalar, exhibir, exhortar, exhumar, inexhaurible, hexàmetre, hexagon. ̶  Noteu : no s’escriurà x sinó s dins els mots següents, sovint escrits erroniament amb x : estendre (fr. étendre) i estrany (fr. étrange) que són mots populars (com escabellar, escurçar, escaure, etc.), i espontani (fr. spontané), escèptic (fr. sceptique), que en llatí no tenen x sinó s (spontaneus, scepticus).

• El sò de x palatal, es representarà per x en general i per ix darrera de a, e, oou que no formi part d’un diftong. Exemples : xafogor, xarol, xerigot, xifra, xiprer, xisclar, xop, xuclar, panxa, punxa, gronxar, Elx, escorxa, perxa, marxa, baix, baixa, baixar, caixa, aixella, esqueix, madeixa, teixir, eixam, eixut, boix, moixó, gruix, gruixa, gruixut, uixer, ix, reïx, ixent, albíxeres, clixé, guix, guixaire, rauxa, disbauxa.

Crida l’atenció la diversitat de sons que pot arribar a aplegar una sola lletra: xop, caixa, dibuix [ʃ]; examen [gz]; màxim, mixt [ks]; cotxe, esquitx [tʃ]. Però el que resulta embolicat és saber exactament com cal pronunciar casos com fix, guix, Flix. Notem que en tots tres casos el context és gairebé el mateix, però el resultat fonètic és diferent: fix [,fiks], guix [,giʃ], mixeta [mi,ʃƐtƏ], mixomatosi [migzumə,tɔzi], Flix [,fliʃ]. És un d’aquests casos en què hi ha una sensació de campi qui pugui… En concret a mi em passava que no entenia per què alguns alumnes pronunciaven fixar amb el so palatal fricatiu [fi,ʃa], però he deduït que jo ho pronunciava amb el so africat [fik,sa] per una raó d’ús que no té una explicació ortogràfica coherent.

També se surt de la norma el cas de mots com auxili o auxiliar, en què la ics va després de diftong però sona [gz]…

D’altra banda la forma verbal reïx també és un cas curiós pel que fa a l’ús de la dièresi, ja que la norma 5a diu que ens l’estalviem darrere dels prefixos co- i re. Ex.: coincidir, reimpressió. Però reïx, reïxi. Efectivament, reïx o reïxi serien excepcions, però, què passa amb reüll o reïna?, sembla que també caldria incloure-les com a excepció, oi?