Unes normes inalterables no, oi? (12)

La norma 12, bastant més extensa, també fixava l’origen etimològic de la c i la ç. Amb un to més acarbassat, hem marcat coses de la norma que han canviat actualment:

• 12. El sò de s sorda, que, seguint un criteri alhora etimològic i tradicional, tothom convé a representar per c davant de e, i, en mots com cent (de Centum), vèncer (de vinCere), essencia (de essenTia), s’escriurà anàlogament amb ç i no amb s (o ss) en fi de dicció o davant de a, o, u, en mots com dolç (de dulCis), venç (de vinCit), aparença (de apparenTia), faça (de faCiat).

• Ex. : dolç (dolços, dolça, dolces, endolcir, dulcificar), calç, la falç, eficaç (eficaços, eficacia), feliç (feliços, felicitat), atroç, vivaç, precoç

• glaç (glaçar, glacial), braç (braços, abraçar, bracet), llaç (enllaçar), faç (facial), lluç, balança (balancejar), França (francès), solaç (solacívol), comerç (comercial), calçar (encalçar, descalç) paniç, pedriç, i els altres derivats en –iç, vincladiç, enyoradiç i els altres derivats en –diç, venediça, bellugadiça i els altres derivats en –diça, canemaç, bonaç i els altres derivats en –aç, açò (ecce hoc)

• esperança (esperançar), venjança, assegurança i els altres derivats en –ança, temença, parença (aparençar, parencer), coneixença i els altres derivats en –ença, escurçar, avençar, alçar, cançó, llençol, començar, adreçar, destroçar, març, força, terç (terça, tercer).

• S’admet, però, la substitució de la ç tradicional per s o ss en els mots presos de l’àrab, en els quals ja d’antic es noten freqüents vacil·lacions entre ç i s; tals són, entre altres, safrà, sucre, sabata, safata, Saragossa, assotar, arròs.

• Noteu : als mots que cal escriure amb ç corresponen mots castellans amb c o z i mots italians amb c, ci, cci, o z, zz : dolç cast. dulce it. dolce, calç it. calce, falç cast. hoz it. falce, eficaç cast. eficaz it. efficace, atroç cast. atroz it. atroce, feliç cast. feliz it. felice; glaç it. ghiaccio, braç cast. brazo it. braccio, llaç cast. lazo it. laccio, balança castellà balanza it. bilancia, calçar cast. calzare, comerç castellà comercio it. commercio; començar cast. comenzar it. cominciare, esperança cast. esperanza it. speranza, cançó cast. canción it. canzone, força cast. fuerza it. forza, març cast. marzo it. marzo, endreçar castellà enderezar, it. indirizzare, etc. Però la regla segons la qual s’escriuría ç quan el castellà escriu z, presenta un nombre considerable d’excepcions degut, d’una part, al fet de rebutjar-se la ç en els mots d’origen àrab (sucre) i, d’altra part, al fet de presentar el castellà en alguns mots z corresponent a una s llatina (zozobra) : azafrán safrà, azúcar sucre, azufre sofre, azote assot, zozobra sotsobre, zafiro safir, mezclar mesclar.

• Com a resultat d’aquesta Norma, no caldrà mai escriure ç davant de consonant ni en principi de paraula, llevat en el pronom ço (forma abreujada de açò) i en l’adverbi ça.

Amb aquesta norma es fixava l’ortografia de paraules amb el so de essa sorda escrita amb c o ç per raons etimològiques.

En aquest sentit, perquè un catalanoparlant escrigui bé, no n’hi ha prou de saber distingir i pronunciar correctament la essa sonora i la essa sorda, sinó que cal identificar l’etimologia (cosa cada cop més complexa) o senzillament retenir a la memòria ortogràfica els casos d’aquesta norma.

Ja Fabra va haver d’insistir repetides vegades que no sempre hi havia correspondència entre la c/ç i la z del castellà.

D’altra banda, el darrer paràgraf de la norma sentencia: no caldrà mai escriure ç davant de consonant ni en principi de paraula, però, a l’hora de la veritat, tenim el plural de falç o de calç, que s’escriu amb una consonant afegida a la ç: falçs i calçs… i adverbis com feliçment, veloçment, eficaçment…