Unes normes inalterables no, oi? (8)

norma 8Vet aquí la vuitena norma:

  • 8. M i n interiors davant de consonant:

  • Davant de b, p i m : s’escriurà constantment m. Ex. : ambre, tomba, ombra, combustible, embenar, imbibició; ample, pàmpol, rompre, compadir, emparar, emplujat, impunit, impiadós; commoure, commensurable, commutar, emmalaltir, emmagatzemar, emmirallar, immens, immortal, immediat, immersió, immiscible, imminent.

  • Davant de f : s’escriurà per regla general m. Ex. : càmfora, àmfora, èmfasi, limfa, triomf, amfibi, amfiteatre, simfonía, emfàtic. Excepció : Els prefixes con-, en- i in- (que canvíen la n en m davant de b, p i m) conserven la n davant de f: confegir, confessar, confiar, confondre, confraría, enfebrat, enfeinat, enfortir, enfosquir, enforcar, enfredorir-se (però emfàtic, emfisema, emfragma), inflar, infant, infinit, influent, així com infern, inferior.

  • Davant de n : s’escriurà n o m (no mp) d’acord amb la pronunciació. Ex. : ennuvolar-se, ennegrir, connivencia, innecessari, innovació, innat; condemna, indemne, solemnial, amnistía, columna, damnació.

  • Davant de c i t : s’escriurà mp en els mots presos del llatí els quals presenten en aquesta llengua el nexe mpt. Ex. exempció, redempció, assumpció, consumpció, presumpció; exempte, prompte, redemptor, peremptori, sumptuós, presumptuós, consumptiu, contemptible, així com temptar i compte, comptar (en francès compter), però contar=narrar, retreure (en francès conter). — En els altres casos s’escriurà n : tancar, encarir, encès, encercar, concepte, content, enterbolir, interior, empenta, etc., etc. Excepció: comte (cast. conde), femta, impremta.

  • Davant de les altres consonants: s’escriurà n. Ex. : venda, endolcir, sangonós, engolir, diumenge, engelosir, gínjol, conjugar, enlairar, enllestir, conquilla, enquesta, enraonar, consirós, ensuperbir, enveja, envellir, canvi, minvar, enzima. Excepcions: premsa, Samsó, somriure, tramvia.

  • Noteu : setmana (no semmana), cotna (no conna), sagna (no sangna).

  • S’escriurà constantment amb m el prefixe circum-, qualsevol que sigui la consonant següent : circumpolar, circumvolució, circumferencia, circumstancia.

La dificultat per escriure m o n en alguns supòsits va quedar pràcticament resolta amb la norma vuitena. Potser el cas més confús seria m o n davant de f, perquè encara que es parla de l’excepció dels prefixos con-, en- i in-, actualment trobem mots com anfractuós, fanfàrria, fanfarró, unflar… que amb n davant de f també s’haurien de considerar excepció.

D’altra banda, mots com tanmateix, benparlat, enmig, benmereixent també són casos que se salten la norma, així com no s’hi parla de mots que tenen una doble ena difícil d’identificar: annex, bienni, connectar, innocent, tennis, trienni

De les paraules que tenen mpt actualment n’hi ha dues que hi acaben: exempt i irredempt.

En definitiva, en aquesta norma ja s’hi recullen alguns casos que cal memoritzar: comte (cast. conde), femta, impremta, premsa, Samsó, somriure, tramvia però n’hi manquen uns altres que també convé recordar: annex, bienni, connectar, innocent, tennis (si bé també és correcte tenis), trienni, fanfàrria, fanfarró, tanmateix, benparlat, benpensant, enmig, benmereixent… No cal dir que per a tot plegat ens aniria bé una regla mnemotècnica

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s