Unes normes inalterables no, oi? (7)

norma 7La setena norma fixava (ni que fos provisionalment) l’escriptura de la ela geminada:

  • 7. S’escriuràn amb l doble (pronunciada l+l), no sols els mots com ca-rre-tel-la, pot-xi-nel-li, en els quals encara sol pronunciar-se el dit sò, sinó en tots els mots erudits que en llatí presenten ll (o en grec λλ), — mots en els quals la transcripció tradicional catalana ll (pron. l+l) sol trobar-se reemplaçada per la transcripció castellana l senzilla; — tals són, entre altres, allegoría, alliteració, allocució, allotròpic, allucinar, alludir, apellar, bellicós, cancellar, capillar, cavillació, cèllula, circumvallació, collaborar, collapsus, collateral, collació, collecta, collega, collegi, collisió, collocar, colloqui, constellació, cristallografía, destillar, ellipsa, emollient, equipollent, excellent, expellir, filloxera, flagellació, follícol, gallicisme, idilli, illegal, illegítim, illès, illícit, illimitat, illuminar, illusió, malleable, maxillar, melliflu, metallurgia, millèsim, nullitat, oscillar, palladi, palliatiu, Pallas, palli, parallel, parallaxe, pollen, Pòllux, pullular, pusillànim, rebellió, repellir, satèllit, sibilla, síllaba, sillepsi, sillogisme, sollicitar, vacillar, velleitat.

  • Però mentre no es convingui a representar la l palatal altrament que amb el símbol ll (Ex. : aquella, aixella, sella), la l doble serà escrita intercalant un punt alçat entre les dues l : carretel·la, potxinel·li, col·legi, intel·ligencia, etc.

La intenció de conservar la pronúncia geminada de la ela devia promoure-la Antoni M. Alcover (recordem que a les Balears es marquen molt paraules com al·lot). En qualsevol cas, però, la norma presenta amb setanta exemples -entre altres- una llista prou significativa per si mateixa de la inseguretat que hi havia a l’hora pronunciar aquests mots i la conveniència de memoritzar-los.

Notem, a més, que no és fins al darrer paràgraf on s’especifica l’ús del punt alçat entre les dues eles. Fet curiós perquè els setanta exemples encara hi apareixen escrits només amb ela doble, sense el punt volat, potser per manca de la tipografia apropiada… Això s’explicaria pel fet que sembla que Fabra s’estimava més una altra solució, però de moment (i ja han passat cent anys) es va optar pel punt alçat…

O sigui que, del 1913 ençà, no solament ens és empipador haver d’usar aquesta grafia (que ens fa anar de corcoll si la volem escriure per mitjà d’un teclat d’ordinador personal o d’un telèfon mòbil, i que sovint genera embolics en les bases de dades informàtiques, etc.), sinó que a més se n’ha perdut la pronúncia i per tant cal saber etimologia per conèixer si una paraula s’ha d’escriure amb ela geminada. O això o memoritzar-les… Tot plegat podem dir que en aquesta norma va sortir més car el farciment que el gall!

Finalment, observem que la setena norma presenta un seguit de paraules que actualment han canviat (accents a banda): col·lapsus>col·lapse, el·lipsa>el·lipse, fol·lícol>fol·licle, paral·laxe>paral·laxi?, pusil·lànim>pusil·lànime, potxinel·li>putxinel·li. També hi veiem una separació diferent de la paraula ca-rre-tel-la>car-re-tel-la. Canvis que comentarem més endavant.

Si voleu més informació sobre la ela geminada podeu clicar aquest enllaç:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4077574/20130125/normalitzar-ela-geminada-cent-anys.html

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s