Unes normes inalterables no, oi? (5)

norma 5Arribem a la cinquena norma i, com veurem, en el segon paràgraf hi ha hagut canvis notables.

  • 5. La i asil·làbica darrera de vocal no s’escriurà y sinó i. Ex.: aire, daina, raima, empaitar, escairar, remei, rei, reina, meitat, noi, almoina, boirós, avui, cuina, cuiraça, buidar; creia, duia, noia, remeiar, baioneta, joiós.

  • Quan una i àtona precedida de vocal no és asil·làbica o una i tònica no accentuada gràficament va darrera d’una vocal, l’absencia del diftong s’indicarà escrivint una dièresi sobre la i. Ex.: reïna, reïnós, raïmet, raïm, heroïna, reïx, menyspreï. Excepcions. No s’escriurà ï sinó i : I. Dins les terminacions -ible, -isme, -ista, -itat. Ex. : increible, egoisme, panteista, tenuitat; II. Dins les terminacions dels verbs pertanyents a la tercera conjugació. Exemple: agrair, influir, influiré, influiria, obeim, obeiu, constituit, constituida; III. Darrera dels prefixos co- i re-. Ex. : coincidir, reimpressió. Però reïx, reïxi; IV. Darrera d’una vocal que porti un accent gràfic. Ex. : continúi, estudíi.

En primer lloc, però, farem esment d’algunes paraules que han experimentat modificacions: darrera (adverbi) i cuiraça, que actualment s’escriuen darrere i cuirassa.

Tot seguit, pel que fa a la dièresi indicativa d’una i que no fa diftong, advertim canvis en algunes de les excepcions que s’hi proposaven (actualment només fan excepció les paraules acabades en -isme, -ista, i les formes verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs amb l’infinitiu acabat en vocal+ir). En canvi la norma també esmentava les terminacions -ible i -itat i no restringia les formes verbals.

També criden l’atenció casos com estudiï o creï, que (a causa d’una interpretació diferent sobre les normes d’accentuació) es proposava que s’escrivissin estudíi i créi.

En definitiva, en algun moment l’IEC va retocar aquesta norma i —segons com— ens va complicar una mica la vida perquè com a resultat s’han incrementat les paraules que han de dur dièresi, de manera que actualment hem d’escriure: increïble, deïtat, produït, agraïm

Darrerament encara s’ha embolicat més la troca amb paraules com arguïble, on s’ha aplicat un desplaçament de la dièresi de la u cap a la i: argüible > arguïble, de manera que s’ha desvestit un sant per vestir-ne un altre… Si feu una cerca al DIEC2, ho podreu comprovar.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s