Unes normes inalterables no, oi? (3)

norma 3Comentarem ara la tercera norma, que feia així:

  • 3. Dins l’ortografía catalana, trobem usades : I. Una h etimològica, h que correspòn a una h llatina o a un esperit aspre grec. Ex. : home, hipòtesi; II. Una h signe rememoratiu d’una consonant desapareguda. Ex. : rihent (de ridendo), rahó (de rationem); III. Una h mer signe de pronúncia dissil·làbica. Ex. : atribuhir (llat. attribuere), llehó (llat. leonem); i IV. Una h sense cap valor fònic ni etimològic, escrita darrera de tota c final. Ex.: amich (llat. amicus).

  • D’aquestes quatre hh, continuarà usant-se la primera, la h etimològica; però se suprimiràn les altres tres (ja de fet suprimides per un gran nombre d’escriptors); així, no s’escriurà crehença, rahó, atihar, etcètera, sinó creença, raó, atiar, etc., ni atribuhir, influheix, etc., sinó atribuir, influeix, etc., ni amich, arch, gràfich, etc., sinó amic, arc, gràfic, etc., però s’escriurà: hàbil, habitar, haver, heretar, heroic, historia, hivern, home, holocaust, hora, hostal, hospital, hoste, humà, humil, ahir (llat. heri), adherencia, inherent, inhumà, cohesió, exhalar, exhumar, inexhaurible, prohibir, vehement, vehícol, així com harmònic, inharmònic, hèlix, antehèlix, hemicicle, heterogeni, hexàmetre, hidrogen, higròmetre, hipertrofia, hipotètic, homología, horitzó, etc., etc. –S’escriurà, però, Espanya (llat.  Hispania), oreneta (de hirundo), ordi (de hordeum), eura (de hedera), mots que, ja d’antic, tothom escriu sense h.

Deixant de banda alguns mots mal accentuats, segons la normativa actual,  el primer que podem constatar és que aquesta norma va suposar una bona restricció davant l’abús d’una grafia que feia més nosa que servei. Eliminar la hac de tres dels quatre supòsits va ser una mesura assenyada. Quina angúnia fa pensar que a hores d’ara encara haguéssim d’escriure amb hac paraules com *abrich, *rahonable o *influhent

Sobta, però, que la paraula heura (que segons sembla ja havia perdut la hac i tothom escrivia eura) hagi recuperat l’ús de la hac. Això fa palès que les normes han anat experimentant retocs. Ara bé, quan es va modificar aquesta excepció? No en tenim documentació, però és indubtable que la força de l’etimologia encara és molt poderosa, de vegades més que la força del costum…

Una paraula que ha canviat és vehicle, que apareix escrita vehícol, ja es veu que posteriorment es devia modificar, com possiblement es devia fer amb mots com article, adminicle, fascicle

Per altra banda, al cap de cent anys, potser seria un bon moment per plantejar-nos l’extinció definitiva de la lletra hac, tal com més o menys ha fet l’italià i com -segons sembla- defensava el mateix Fabra…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s