Les Normes ja fan un segle!

Com  tothom sap, encara que les Normes ortogràfiques van ser presentades com el resultat d’un acord dels membres de l’Institut d’Estudis Catalans, el veritable artífex d’aquestes normes va ser Pompeu Fabra. I és que, darrere de qualsevol millora, sempre hi ha persones concretes sense l’empenta de les quals difícilment es durien a terme progressos admirables.

Han passat cent anys d’ençà d’aquesta iniciativa i som conscients que la trajectòria de la nostra llengua ha estat força accidentada. “El català… és molt difícil”, manifestava algú en un to reticent. Efectivament: “El català és difícil, perquè no ho ha tingut fàcil”, va tenir per resposta…

Justament ara, al cap d’un segle, potser sí que és oportú de plantejar una revisió acurada del nostre codi lingüístic. Tots coneixem la dita: “renovar-se o morir”. Arribem a un bon moment –malgrat tots els inconvenients que s’hi vulguin adduir– per considerar sense complexos si no ens aniria bé una simplificació de la nostra ortografia.

Què passaria si eliminéssim la ela geminada? No seria un bon moment –ara que el català té garantida una certa estabilitat en l’ensenyament– per aplicar-li alguns retocs que el fessin més senzill, sense que això n’impliqués un empobriment, ans al contrari, més aviat una posada a punt que en facilités l’ús als parlants i la tasca docent als mestres?

Déu nos en guard de considerar que la normativa de la llengua ha de romandre encarcarada com si fos qui sap quina constitució… No. Cal que hi hagi iniciatives que cerquin una millora de la nostra llengua i aquest centenari pot ser una ocasió magnífica per engegar una campanya de remodelació de la llengua que tant ens estimem.

Que quedi clar que des d’aquest blog no es pretén qüestionar el paper que exerceixen les nostres autoritats lingüístiques. Únicament i modestament, aprofitant la tribuna que ofereix internet, volem obrir un espai de reflexió que hi aporti idees constructives. No cal dir que tota la comunitat lingüística sou convidats a participar-hi amb els vostres comentaris o altres aportacions.

Posem, doncs, fil a l’agulla, i projectem des d’aquest blog el noble afany de fer que el català guanyi en eficàcia, senzillesa i utilitat. D’altra banda, sempre que es produeixin notícies, esdeveniments, articles o altres elements lligats al centenari, mirarem de fer-nos-en ressò.

I per començar us presentem un breu relat que, en clau d’humor i sense ànim de molestar, pot encetar el debat sobre la vigència de certes normes. Gaudiu-ne!

NOU ALFABET 2013 nou alfabet

per Josep M. Jiralt Salbadó

.

Bet akí ke, kuan tot just feia un segle de l’aparissió de les normes ortogràfikes, un matí del 2013 Katalunya es ba llebar amb un alfabet de bint-i-una lletres en komptes de bint-i-sis:

A, B, D, E, F, G, I, J, K, L, M, N, O, P, R, S, T, U, X, Y, Z

Ki més ki menys s’o beia benir: “kè t’i juges ke és kosa de les retallades?”

–Kè farem ara?– Es demanaben astorats els lletraferits…

–Kè se n’a fet de la se, la ak, la ku, la be baixa i la be doble? I la se trenkada, una lletra tan nostrada?

Les xarxes sossials treien fum amb preguntes sense resposta: akelles lletres abien desaparegut. No en kedaba kap ni als llibres, ni als teklats dels ordinadors, ni als telèfons mòbils… Finalment, al telenotíssies bespre de Tb3 en parlaben donant-i un kaire d’urjent dessisió d’austeritat polítika:

logo tb3«–…fonts de la Jeneralitat an deklarat ke kombenia reestrukturar el nostre alfabet, eliminar duplissitats i akonsegir un estalbi d’un bint-i-sink per sentSegons les mateixes fonts, el destí de les lletres suprimides no serà l’atur, sinó ke es ressiklaran en la kategoria de símbols per engruixir les possibilitats de les emotikones ke podem beure en akesta gràfika:

 emotikones

Segons el portabeu del gobern la remodelassió de l’alfabet s’a inspirat en l’eskriptura dels “katalanins” a les Abentures d’en Massagran, i en akest sentit s’a pressindit de l’etimolojia, ja ke konstituïa una erènsia feixuga ke kalia superar i s’a optat per una eskriptura ke prioritza la fonètika. Això komporta abantatjes kom la regularitzassió de les konsonants dabant de kualsebol bokal: ka, ke, ki, ko, ku; ja, je, ji, jo, ju; ga, ge, gi, go, gu; gua, gue, gui, guo… kosa ke fassilita, posem per kas, l’estalbi de la dièresi en paraules kom seguent, paskues o pinguí».

k 17Així donks, sense prebi abís, Katalunya beia modifikades moltes paraules, kom per exemple serts topònims: Jirona, Barselona, Bik, Bilanoba i la Jeltrú, Urjell, l’Ospitalet… Kin enrenou! I tampok se n’eskapaben la majoria de sigles dels partits polítiks: Komberjènsia i Unió, KiU; Partit Sossialista de Katalunya, PSK; Partit Popular de Katalunya, PPK; Eskerra Republikana de Katalunya, ERK; Siutadans, S’s; Kandidatura d’Unitat Popular, KUP…

partitsLa reforma també afektaba bastants noms i kognoms de jent: per exemple tots els Garsia, els Koll, els Pajès…, així kom –i n’estaba partikularment dolguda– el nom i kognoms de l’Alíssia Sànxez Kamatxo. De fet, a la representant del PPK li abia mankat temps per deklarar ke akella dessisió atemptaba kontra els drets indibiduals i ke molt probablement era antikonstitussional. La Karme Txakon, del PSK, tampok se sentia gaire kofoia amb el kambi.

Als kolejis de primària, el fet era selebrat; la kanalla o persebia kom un alliberament: kuantes regles i eksepsions ke ja no kaldria estudiar (espessialment amb la supressió de la ak i la ela jeminada). També el jobent de sekundària s’i sentia kòmode: intuïen en la reforma una aproximassió dels bells (és a dir de la jent gran) al seu llenguatje sms. Els mestres, sobretot els de katalà, es mostraben amoïnats pel seu llok de treball, però s’i konformaben pensant ke sempre els kedaria la bokal neutra, la konjugassió berbal o els pronoms febles…

Diaris kom l’Ara o el Punt-Abui rebien l’esdebeniment amb entusiasme, mentre ke el Periódiko i la Banguàrdia es pikaben el kap per la feinada ke els suposaria adaptar el traduktor automàtik en la seba edissió katalana, això sí: tots konfiaben de mantenir les subbensions abituals. A internet, els de Bilaueb dubtaben de si era més adient anomenar-se Bilabeb. I a Katalunya Ràdio i abia la sensassió ke s’eskrostonaba alguna kosa, però no era pas la krosta nassionalista, més abiat eren els esgarips d’en Màrius Serra, ke de kop i bolta s’adonaba ke auria de retokar una pila d’Enigmàrius!

Els umoristes no akababen de tenir klar kom s’o farien per reproduir l’onomatopeia de les rialles a les bafarades de les binyetes, ara ke la ak abia desaparegut. Un dels kolektius més trasbalsat era el dels korrektors de katalà: “De moment tindrem prou feina a assessorar la jent sobre les nobes regles, però, pensant en el demà, potser ke ens apuntem a algun kurs de xinès…”. A Òmnium Kultural es ban alegrar per l’estalbi d’una lletra al programa Kedem. Els del Konsorsi per a la Normalitzassió esperaben instruksions de la Sekretaria de Polítika Linguístika; sobretot estaben pendents de saber si enkara tenia balidesa el sertifikat de nibell se o si kalia renombrar-lo kom a nibell de i, konsekuentment, anomenar e el nibell superior

També al DOJ (Diari Ofissial de la Jeneralitat) i abia kontrobèrsia a l’ora de publikar la noba bersió de l’imne nassional (no els feia el pes això de: bon kop de fals). Però on la passaben magra de debò era a la seu de la màxima autoritat linguístika: els membres de l’Institut d’Estudis Katalans es pot dir ke treien fok pels keixals i no se’n sabien abenir de no aber estat konsultats, d’aber-se’n agut d’assabentar per la premsa…

logo iec–Sempre passa el mateix! L’ombra d’en Prat de la Riba enkara kueja: a l’ora de la beritat ki remena les sireres són els polítiks… Si en Pompeu Fabra aixekés el kap, kè i diria?

A la Seksió Filolòjika de l’IEK totom anaba de korkoll… Ba ser llabors ke, rejirant patrakols a la Kasa de Kombalessènsia, ba aparèixer un text que abia publikat l’ilustre gramàtik, l’any mil nou-sents trenta-dos, adressat als eskriptors ke aurien de kontinuar la taska de redressament de la llengua:

«[…] ke no àgim perbingut a la deskoberta i a l’esmena de totes les defektuositats del katalà aktual, d’això no ens faran retret els ki ens sukseiran en l’àrdua taska de refer la llengua. Però ke no pugin dir de bosaltres, eskriptors aktuals: “eus akí uns estranys konreadors de la llengua katalana, els kuals ni tan sols es prenien esment dels abansaments realitzats en llur èpoka. Per a ells era endebades ke s’operaba sota llurs ulls un treball intens de depurassió, d’enrikiment i de refinament de la llengua literària; i amb llur inkúria o ultrakuidansa, kontribuïren a la perpetuassió de tares de kè, ells els primers, abien d’esforsar-se per deslliurar la llengua”.

Ke no pugin dir això de bosaltres, eskriptors aktuals; perkè d’això sí ke no sabrien absoldre-us, i us tindrien, amb raó, per uns mals eskriptors i per uns mals patriotes».

Dabant d’unes paraules tan preklares kalia akseptar el nou essenari sense fer-i eskarafalls, amb ilusió. Bet akí donks kom es ba llebar Katalunya a prinsipis del 2013. A Balènsia i a ses Illes es pot dir ke el més kalent era a l’aiguera, però això serien figes d’un altre paner…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícies, Reflexions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Les Normes ja fan un segle!

  1. Joan ha dit:

    Extraurdinari artikle!
    Jo afejiria ke les os àtunes s’eskribissin amb la bucal u, bull dir amb la bukal u.

  2. Mercè ha dit:

    Aquest “de tots és sabut” és un castellanisme…
    Nosaltres diríem “Com tothom sap” o “Tothom sap”, ras i curt.
    Felicitats per l’empenta i el bon humor que demostres en els teus escrits, i bon any nou!
    Mercè

  3. Laura ha dit:

    M’ha agradat molt. Molt bon sentit de l’humor, sobretot per la Sanchez Kamatxo. Espero que els nostres lletraferits de l’IEC el llegeixin. D’acord amb la L·L geminada.Bon any nou.

  4. Joan ha dit:

    M’agrada que cerquis camins per a fer unes normes més fàcils i planeres per als que usem el català de manera quotidiana. Endavant, la llengua és viva!

    Joan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s